Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE
Si una cosa ens caracteritza en Alacant és la quantitat de serres, llomes i tossals sobre els quals s'assenta la ciutat: els castells de Santa Bàrbera i de Sant Ferran, les llomes del Garbinet, llometes del Cap, fins el cim del Cabeçó d'Or, que està enclavat en terme capitalí!, etc., i per descomptat la fabulosa serra Grossa (i les seues subdivisions), que des de la Cantera fins a l'Albufereta discorre paral·lela a la mar uns dos quilòmetres, i eixa excel·lent orientació és la que ha fet que els diferents promotors immobiliaris intentaren colonitzar-la i traure profit de tan privilegiada situació, i n'hi ha hagut molts intents, uns s'han aconseguit i uns altres afortunadament no. Ja hem vist en este blog un parell d'articles sobre la qüestió, d'una banda LA FINCA ADOC HISTÓRICA (bloques 22 y siguientes) : GAFNER EL EDIFICIO KILOMÉTRICO, sobre la pretensió de continuar els edificis Gafner i Mariola, als peus de la Serra, entre esta i la carretera, arribant fins a l'Estació de la Marina, i relacionat en certa manera amb este projecte i paral·lel a ell, hi havia també NO ES VA FER (i encara sort): EL PASSEIG MARÍTIM "IMMOBILIARI" POSTIGUET-ALBUFERETA. Podeu vore ambdós clicant en el nom corresponent. Però n'hi va haver més intents i continuarem veent-los. En esta entrega, el projecte es va presentar i va obtindre llicència el senyor Piñuela per a fer 130 habitatges de protecció oficial en 1960, distribuïts en 5 blocs, en el terreny amb frontera a la llavors carretera A-190 situat segons plànols entre dos barranquets que descendien de la Serra i que hui correspon a l'espai situat entre el Gafner i l'edifici d'aparcaments Vistamar. En eixe terreny només es va arribar a construir un dels blocs, el denominat "Bloque 21" en els plànols de la Finca A.D.O.C. Per la raó que fora, la urbanització no es va arribar a completar i almenys el terreny situat entre este edifici i el dels aparcaments, ja és públic, baix d'ell discorre el túnel que es va construir per al tramvia i gràcies al qual es va connectar amb la doble via existent en la parada de La Isleta. De fet, en eixa ubicació (hui aparcament i amb algun arbre) hi va haver una entrada auxiliar de personal i maquinària per a les obres.
Si una cosa ens caracteritza en Alacant és la quantitat de serres, llomes i tossals sobre els quals s'assenta la ciutat: els castells de Santa Bàrbera i de Sant Ferran, les llomes del Garbinet, llometes del Cap, fins el cim del Cabeçó d'Or, que està enclavat en terme capitalí!, etc., i per descomptat la fabulosa serra Grossa (i les seues subdivisions), que des de la Cantera fins a l'Albufereta discorre paral·lela a la mar uns dos quilòmetres, i eixa excel·lent orientació és la que ha fet que els diferents promotors immobiliaris intentaren colonitzar-la i traure profit de tan privilegiada situació, i n'hi ha hagut molts intents, uns s'han aconseguit i uns altres afortunadament no. Ja hem vist en este blog un parell d'articles sobre la qüestió, d'una banda LA FINCA ADOC HISTÓRICA (bloques 22 y siguientes) : GAFNER EL EDIFICIO KILOMÉTRICO, sobre la pretensió de continuar els edificis Gafner i Mariola, als peus de la Serra, entre esta i la carretera, arribant fins a l'Estació de la Marina, i relacionat en certa manera amb este projecte i paral·lel a ell, hi havia també NO ES VA FER (i encara sort): EL PASSEIG MARÍTIM "IMMOBILIARI" POSTIGUET-ALBUFERETA. Podeu vore ambdós clicant en el nom corresponent. Però n'hi va haver més intents i continuarem veent-los. En esta entrega, el projecte es va presentar i va obtindre llicència el senyor Piñuela per a fer 130 habitatges de protecció oficial en 1960, distribuïts en 5 blocs, en el terreny amb frontera a la llavors carretera A-190 situat segons plànols entre dos barranquets que descendien de la Serra i que hui correspon a l'espai situat entre el Gafner i l'edifici d'aparcaments Vistamar. En eixe terreny només es va arribar a construir un dels blocs, el denominat "Bloque 21" en els plànols de la Finca A.D.O.C. Per la raó que fora, la urbanització no es va arribar a completar i almenys el terreny situat entre este edifici i el dels aparcaments, ja és públic, baix d'ell discorre el túnel que es va construir per al tramvia i gràcies al qual es va connectar amb la doble via existent en la parada de La Isleta. De fet, en eixa ubicació (hui aparcament i amb algun arbre) hi va haver una entrada auxiliar de personal i maquinària per a les obres.
Vista aèria de la Finca ADOC i, assenyalats en roig, els terrenys a què ens referim. Foto gentilea de M. José Aliaga.
Projecte de Francisco Muñoz Llorens per a Ángel Piñuela, aprovat però que no es va completar.
Fotografia aèria de Perfecto Arjones a on s'observa el conjunt de la Finca ADOC i, darrere de la Torre Vistamar, un fragment del terreny encara sense desmuntar. Obertura per a entrada de material, maquinària i personal per a l'execució del túnel del tram del qual ja hem parlat ans i que hui ocupa un aparcament amb arbres. Foto d'ESdiario. Comparació amb l'estat actual del paisatge i el que podia haver sigut si s'hagueren edificat els 130 habitatges prevists. El meu agraïment a Gonzalo Pons Delgado per la seua ajuda.
I la música la posa "A Summer Place", memorable temasso musical digne del seu compositor, Max Steiner, que va estar moltes setmanes en el núm. 1 en 1960 i que segons sembla va ser el primer tema instrumental que va guanyar un Grammy, en 1961. Tema principal de la pel·lícula homònima, protagonitzada en 1959 per Dorothy McGuire i els joveníssims Sandra Dee i Troy Donahue, melodrama de la gran pantalla dirigit per Delmer Daves, bonics paisatges i temes "escabrosos" com la infidelitat, l'alcoholisme i l'embaràs a destemps.
I la música la posa "A Summer Place", memorable temasso musical digne del seu compositor, Max Steiner, que va estar moltes setmanes en el núm. 1 en 1960 i que segons sembla va ser el primer tema instrumental que va guanyar un Grammy, en 1961. Tema principal de la pel·lícula homònima, protagonitzada en 1959 per Dorothy McGuire i els joveníssims Sandra Dee i Troy Donahue, melodrama de la gran pantalla dirigit per Delmer Daves, bonics paisatges i temes "escabrosos" com la infidelitat, l'alcoholisme i l'embaràs a destemps.