UNA OBRA, UNA OBRAA! 36: CARLOS ARNICHES 10, EN CAROLINES BAIXES

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I quin mèrit té este xicotet edifici d'àmplia frontera per a dedicar-li un sol article? Doncs que han ocultat els cables passants (enllumenat públic) i entrants (fibres òptiques i telefòniques) i això ja és molt, sobretot en este cas en què la seua presència en el barri és notable, no es tracta ni tan sols de si l'edifici és de "alt standing" o normal: les coses s'han de fer amb gust, cura i afecte. I això és el que ha passat aquí (almenys concernent als cables) perquè a més no s'ha acudit a l'acostumada canaleta que en uns casos s'integra perfectament en la frontera, però en uns altres és un pegat. I s'ha fet sota la direcció de l'arquitecta María del Carmen Martínez Molina. Però vegem com s'ha edificat:

C/ Carlos Arniches 10 en Carolines Baixes. En el solar de 455 m², s'ha alçat esta construcció de pb+2pisos+àtic amb 11 habitatges i places de garatge, no té locals (sorprenent que no tinga algun soterrani). Ateses les característiques de la zona, és de suposar que es tracte de l'agrupació dels terrenys de diverses cases més xicotetes existents anteriorment.

I va ser dels afectats per la tremenda crisis de 2008, data a què pertany la primera imatge, el solar va estar abandonat durant anys i servia d'aparcament als veïns, al final es va posar una tanca com veem en la segona foto de 2018.

Diverses imàtgens de l'avanç de les obres.

I en estes tres imàtgens veem com s'introduïxen els cables (els passants i els que entren per a donar servici a l'edifici) i en la foto central, la caixa de registre sobre l'entrada per a controlar els entrants.

Exemples de coses que no han de fer-se, les dos primeres imàtgens d'edificis de luxe en el c/ Sant Francesc 22-24-26 de 2017, el següent en Reis Catòlics 25 i Portugal 25 també, de 2005 i, per a rematar, la tercera foto és d'un edifici de promoció i propietat municipal en el c/ Santa Llúcia 3 de 2010 que no dona exemple. La falta de control i la deixadea són absolutes, es fia als constructors i a les companyies que tinguen bona voluntat i oculten eixos lletjos cables, uns ho fan com en este cas i uns altres, no, però és l'Ajuntament el que ho ha de controlar, com els tancaments, els compressors d'aire condicionat, etc., però no ho fa encara que hi haja zones en què estiga prohibit, però a menys que hi haja denúncia... Mai és tard per a començar.

I aquí vos duc estes magnífiques fotos aèries, gentilea de M. José Aliaga, a on es pot vore el barri des de dos punts de vista. Les instantànies són de finals dels 50 i són molt entretingudes de mirar: hi ha multitud d'edificis reconeixibles, un gran assortiment d'habitatges en planta baixa i uns altres que... ja no existixen.

El que no s'entén és que pel que pareix hi ha tres galeries (estenedors) en la frontera principal que, segons les normes municipals, es deuen ocultar a la vista amb alguna classe de gelosia, tancament o qualsevol altre mètode, i no s'ha fet. El resultat és que en alguns ja han començat a estendre la roba a la vista.
I música, en este cas sense relació, m'agrada i ja està. Es tracta de "All by Myself", cançó interpretada acompanyada per una espectacular orquestra per Connie Francis, cantant d'èxit mundial en els anys 50-60 de privilegiada i càlida veu. Respecte a l'autoria de la peça ja no ho tinc tan clar, perquè buscant diu que és del gran Irving Berlin, però no obstant això hi ha altres interpretacions amb el mateix autor i títol, per exemple d'Ella Fitzgerald i és una altra cançó. Pot ser que el mateix autor tinga dos cançons diferents amb el mateix títol? perquè no sé jo... Però xe, vos pose la de Concetta Rosa Maria Franconero...

¡UNA OBRA, UNA OBRAA! 36: CARLOS ARNICHES 10, EN CAROLINES BAIXES.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ 

¿Y qué mérito tiene este pequeño edificio de amplia fachada  para dedicarle un solo artículo? pues que han ocultado los cables pasantes (alumbrado público) y entrantes (fibras ópticas y telefónicas) y eso ya es mucho, sobre todo en este caso donde su presencia en el barrio es notable, no se trata siquiera de si el edificio es de "alto standing" o normal: las cosas se deben hacer con gusto, cuidado y cariño. Y eso es lo que ha pasado aquí (por lo menos concerniente a los cables) porque además no se ha acudido a la consabida canaleta que en unos casos se integra perfectamente en la fachada, pero en otros es un pegote. Y se ha hecho bajo la dirección de la arquitecta Mª del Carmen Martínez Molina. Pero veamos como se ha edificado:

C/Carlos Arniches 10 en Carolinas Bajas. En el solar de 455 m2, se ha levantado esta construcción de Pb+2pisos+ático con 11 viviendas y plazas de garaje, no tiene locales (asombroso que no tenga algún sótano). Dada las características de la zona, es de suponer que se trate de la agrupación de los terrenos de varias casas más pequeñas existentes anteriormente.

Y fue de los afectados por la tremenda crisis de 2008, fecha a la que pertenece la primera imagen, el solar estuvo abandonado varios años y servía de aparcamiento a los vecinos, al final se valló como vemos en la segunda foto de 2018.

Diversas imágenes del avance de las obras.

Y en estas tres imágenes vemos como se introducen los cables (los pasantes y los que entran para dar servicio al edificio) y en la foto central, la caja de registro sobre la entrada para controlar los entrantes.

Ejemplos de lo que no debe hacerse, las dos primeras imágenes de edificios de lujo en la C/San Francisco 22-24-26 de 2017, el siguiente en Reyes Católicos 25 y Portugal 25 también, de 2005 y para el colmo de todo, la tercera foto es de un edificio de promoción y propiedad municipal en la C/Santa Lucía 3 de 2010 que no da ejemplo. La falta de control y la dejadez es absoluta, se fía a los constructores y a las compañías que tengan buena voluntad y oculten esos feos cables, unos lo hacen como en este caso y otros no, pero es el Ayuntamiento el que lo debe de controlar, como los cerramientos, los compresores de AA, etc...pero no lo hace aunque haya zonas en que esté prohibido, pero a no ser que haya denuncia... Nunca es tarde para empezar.

Y aquí os traigo estas magníficas fotos aéreas, gentileza de M.José Aliaga donde se puede ver el barrio desde dos puntos de vista. Las instantáneas son de finales de los 50 y son muy entretenidas de mirar: hay multitud de edificios reconocibles, un gran surtido de viviendas en planta baja y otros que...ya no existen.

Lo que no se entiende es que al parecer hay tres galerías (tendederos) en la fachada principal que según las normas municipales, se deben de ocultar a la vista con algún tipo de celosía, cerramiento o cualquier otro método y no se ha hecho. El resultado en que en algunos ya han empezado a tender la ropa a la vista.

Y música, en este caso sin relación, me gusta y ya está. Se trata de "All by myself" canción interpretada acompañada por una espectacular orquesta, por Connie Francis cantante de éxito mundial en los años 50-60 de privilegiada y cálida voz. Respecto a la autoría de la pieza ya no lo tengo tan claro, porque buscando, dice que es del gran Irving Berlin, pero sin embargo hay otras interpretaciones con el mismo autor y título, por ejemplo de Ella Fitzgerald y es otra canción. ¿Puede ser que el mismo autor tenga dos canciones distintas con el mismo título? pues no sé yo...Pero vamos, os pongo la de Concetta Rosa Maria Franconero...

COM A NOUS 137: TRES VISTOSOS XAMFRANS

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 

 Els edificis amb xamfrà són sempre vistosos, la secció de dos fronteres que formen angle agut i faciliten que des d'un sol punt de vista veges tota l'edificació. Però és que en este cas, a més estan situats en unes avingudes de gran importància en la ciutat i amb gran nombre de plantes, des de 8 a 14 a més de la baixa, entresol i àtic. En els tres casos, el xamfrà està definit per una important terrassa encara que, com ja sabem, els tancaments descontrolats en els tres casos desfiguren totalment les que en el seu moment van ser boniques fronteres, importants projectes de tres destacats arquitectes i que han sigut rehabilitats quedant tan bé segons vorem a continuació...

El més alt de tots, no obstant això és un "edifici singular" com ja vam vore en el seu moment. Situat en la confluència del c/ Socors 78 i av. Dénia 31, just en l'entrada a la ciutat (i al Raval Roig), molt visible inclús des del viaducte del tramvia. Projectat per Juan Antonio García Solera en 1963 per a Ricardo Forner Vidal. I així ha quedat després de la rehabilitació que ha consistit en reparar parts metàl·liques de l'estructura, fronts de forjat, eliminació d'aplacat i baranes metàl·liques i substitució per unes noves plaques ceràmiques i noves baranes d'alumini. Afortunadament s'ha mantingut el gressite que revestix grans panys, és un miracle que encara continue intacte després de tants anys.

Durant les obres i vista de la frontera del c/ Socors després de l'actuació.

Detalls de l'obra.

I un plus: de pas s'han ocultat la major part del manoll de cables que envolta l'edifici.

Frontera de l'av. Dénia abans de les obres. S'ha perdut el color taronja, però és que no està de moda...

Este elegant edifici de soterrani, pb+entl+9 pisos i àtic d'amplis habitatges amb generoses terrasses i luxosos materials també ha vist renovades les seues vistoses fronteres, aplacades quasi per complet amb llosetes de diversos materials i que envolten el seu perímetre de jardineres i d'un útil brise-soleil. Està situat en l'av. Ramón y Cajal 6 cant. Alemanya 2, projectat per Juan Antonio Jordá Juan en 1964 per a Enrique Penedo Domínguez (sí el mateix de Gas Alicante-El Parque i de La Rotonda) sobre una parcel·la de 500 m² segregada del terreny a on antigament (juntament amb les confrontants) se situava el Colegio Jesús-María.

Diverses vistes de les obres i solució per a subjectar els aplacats de planta baixa i entresol, que per cert no són els originals, que van ser substituïts fa uns anys pels actuals, menys personals i pensats i que van desvirtuar esta part de la casa. Les baranes de les terrasses també han sigut canviades i les jardineres, pel que pareix, cegades per complet. El vestíbul d'entrada també és digne d'esmentar pel seu aplacat de manises d'alta qualitat i un mural d'Ibáñez molt bonic.
Encara que amb lleugeres variacions, l'edifici té una frontera "germana" del mateix arquitecte en passeig Gadea 9 i Itàlia 2.

Foto de 1913 (pujada a "El nostre Alacant d'antany" per Luis Amat) a on podem vore el Parc de Canalejas, encara sense els ficus, i el Colegio Jesús-María, a on a més del nostre edifici es va alçar el complex de primitiu nom "Feygon", hui edifici Alacant.

Vista del col·legi des del Parc de Canalejas i el seu colomar (la poden vore en ESTE ARTICLE).

En la cèntrica av. Maisonnave 24 i Gral. Lacy 1 i 3, es va projectar per Miguel López González este modern (continua sent-ho al meu parer) edifici de soterrani, pb+entl+8 i 6 pisos i àtic per a Talleres Metalúrgicos Guedea, SA i altres en 1965, revestit totalment de rajola de cara vista i terrasses amb barana de vidre. La planta baixa i l'entresol també han sigut modificats substituint pedra i marbres per uns altres materials. Situat en l'eixida cap a Madrid i en ple "polígon industrial" de l'Eixample, es va alçar i destacava entre els veïns tallers i magatzems de la zona.

L'obra com en els casos anteriors ha incidit sobretot en els fronts de forjat de les terrasses i el canvi de baranes per unes altres també transparents, però amb nous perfils interiors. En les fotos dos fases de les obres amb 2 i 5 bastides respectivament.

Vista de l'avinguda Maisonnave en els primers 80 a on encara hi ha moltes naus industrials i a la dreta Galerías Preciados; l'envol definitiu, amb la instal·lació d'El Corte Inglés, encara està per vindre. Foto de la col·lecció de Fernando Gil, pujada per Luis Amat a "El nostre Alacant d'antany" de Facebook.

I sí, tinc plànols dels tres edificis, però na Susana Llorens no permet que es publiquen en "pàgines web", cosa per a la qual no oferix cap justificació, la decisió és perquè sí i recordem que són plànols públics i segons les lleis de protecció de dades, en tindre més de 50 anys, estos són visitables i visibles, però ella (ni el regidor n'Antonio Manresa) no vol que es difonguen. Per què?
I com sempre música i en este cas de The Beatles, que en 1965 i per a l'àlbum Rubber Soul van gravar "Drive My Car" de Lennon i McCartney, clar, en dates en què estos edificis estaven en plànols o en obres i almenys els dos últims en zona amb multitud de tallers de reparació.