COM A NOUS 133: COL·LECCIÓ CAP D'ANY

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I per a acabar este any tan ple d'esdeveniments no molt alegres, vorem coses bones: com han quedat uns quants edificis rehabilitats i posats en valor. Alguns van estar a punt de ser derrocats després d'estar tancats i abandonats a la seua sort per diverses causes durant molts anys, però, afortunadament, han sigut recuperats i a voltes han canviat tant que és impossible reconéixer-los, però tots han tingut un tractament que els ha deixats estupends i per això ens alegrem molt; no només pels seus propietaris o llogaters, sinó per la nostra ciutat que guanya en vistositat i imatge urbana.

I vegem com han quedat d'un en un. N'hi ha molts més, uns fa molt poc que han acabat les seues obres i uns altres més temps, però de moment vorem estos:

Este magnífic edifici que està en el c/ José Gutiérrez Petén 29, d'estil modernista, ha estat abandonat, brut i prou deteriorat des de fa molts anys. Afortunadament, i segons conta un dels seus propietaris: "feia més de 40 anys que estava buit. La majoria pertanyien a una promotora-constructora l'objectiu de la qual era derrocar-la, si continua en peu li ho devem a l'amo del local on ara hi ha un gimnàs, mai va acceptar vendre el seu local. Feia molta por l'estructura, el terra, tot... Actualment els 4 pisos tenen amo i estem rehabilitant la frontera amb una il·lusió que no imagineu!". És evident que les coses s'han de fer amb voluntat i afecte, i estes persones així ho han fet. El comentari es va fer en Facebook quan encara estaven les obres en curs.

No he trobat ni plànols ni dades sobre la seua autoria ni promotor, però la seua data aproximada és 1920. En les fotos veem el seu estat anterior (de fet són fotos de 2009).

Fitxa del Catàleg a on figura l'edifici i una vista durant les obres.

I aquí tenim l'edifici de La Equitativa del c/ Bailén 29 i Cándida Jimeno Gargallo 6, i el seu estat inicial.

Ha sigut recentment pintat (les parts d'enlluït; la pedra, no); imatge del seu estat final. Sobre este magnífic edifici que no s'ha volgut catalogar ja vaig parlar en ESTE ARTICLE (és un enllaç).

El següent és el situat en la plaça dels Cavalls 7 i aquí tenim el seu estat anterior.

En esta foto de Perfecto Arjones, de la foguera d'Alfons el Savi (que llavors plantava en la dita plaça), veem a la dreta, assenyalada per una fletxa, la casa anterior, sense l'augment de pisos de 1965.

I és que només tenia 4 plantes i se li'n van afegir 5 més i àtic segons projecte de Miguel López per a Laura Caballero Robledo. Com que han prohibit reproduir el plànol original, vos pose un dibuix de la frontera actual resultat d'augmentar les altures i de reformar-la posant terrasses unint els miradors en comptes dels balcons que tenia.

Durant les obres (bo, en concret en esta foto es veu com estan pujant la pancarta d'anunci de SK obras) en la web de la qual parlen de la intervenció dient que: "L'actuació consistia en la reparació de fissuracions en la frontera. En l'inici dels treballs, es va observar que la sitara eixia al forjat, provocant les fissuracions, i en demolir i descobrir l'estructura, es va mostrar el seu deteriorament i la necessitat de la seua reparació. Per tot això, i a grans trets, els treballs realitzats han consistit en la reparació de les fissures en la frontera, reparació dels fronts de forjat, canvi i col·locació dels escopidors, llindes, branques i baixants exteriors. A més a més, també s'ha actuat puntualment a l'interior d'algun dels habitatges".

Així de bonic ha quedat l'edifici.

Este cas ha sigut una verdadera sorpresa: sempre m'ha agradat esta casa situada en el c/Manuel Antón 21 i Campos Vassallo 58 i no he seguit la seua reforma, sinó que de colp, quan vaig passar per allí, vaig vore com havia quedat de bonica pintada. També han restituït els guardamalles que faltaven i esperem que dure molts anys així de bé. La casa és en realitat resultat d'una reforma parcial duta a terme en 1942, per la qual se li havia d'augmentar dos plantes a l'anterior, però al final només se li'n va afegir una. Projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Don Francisco Ferrández Vicens possiblement per a habitatges de lloguer (condició que crec conserva encara).

Jo trobe que ningú hauria apostat per la salvació d'este xicotet edifici del c/ Las Navas 42. Ha estat anys amb aparença d'abandó i d'això donen fe les diferents fotos. Però van començar a restaurar-lo (gràcies, Iñaki, per avisar) i ha quedat així de bé, no exactament igual que abans, han canviat els marcs i els ampits de les finestres. En la segona foto, facilitada per Araceli Martínez Pineda, possiblement dels anys 50 (a la dreta es veu parcialment el rètol lluminós del Gran Hotel), ja està l'edifici entre cases més antigues que van anar desapareixent gradualment i substituïdes per unes altres edificacions.
Com sempre, lamentar que hagen decidit que no es pot publicar el material que tant m'ha costat trobar: documents i plànols que expliquen la història dels nostres edificis, ells que tant ens han acompanyat en la nostra vida, que formen part de la nostra memòria visual alacantina, però tant la Sra. Arxivera com el regidor n'Antonio Manresa, han decidit que no, que no es poden vore, que només ho poden vore ells i els elegits que tinguen temps de deixar la seua faena i anar a la seu de l'Arxiu (Llauradors 11) de 10 a 13 h a vore coses. I la pitjor part és que després es lamenten i diuen que "Es una pena que todavía haya alicantinos que desconocen lo que pueden encontrar en el Archivo Municipal" (enllaç al diari Información sobre una entrevista que va concedir la Sra. Arxivera) i, no obstant això, impedixen que es divulgue en pàgines com esta, que no té altre interés que donar a conéixer la cultura alacantina.
Però com que en este blog sempre mirem pel lector, aquí vos deixe la signatura dels projectes, per si decidiu anar a vore'ls.

Edifici La Equitativa, Bailén 29, projecte de Miguel López:

Signatura: 9999-183-26/0.
Edifici de la plaça dels Cavalls 7, projecte de Miguel López promogut per Doña Laura Caballero Robledo:
Signatura: 9999-520-3/0.
Edifici de Manuel Antón 21, projecte de Gabriel Penalva Asensi per a Don Francisco Ferrández:
Signatura: 9999-68-98/0.

I per a posar música continuem amb l'arqueologia musical, perquè ni més ni menys que duc "Doce cascabeles" exitàs en els anys 50, compost per Ricardo Freire, Juan Solano i Basilio García que ha tingut desenes de versions, del seu creador, Antonio Amaya, i de Joselito, Manolo Escobar i de Luis Mariano...

COMO NUEVOS 133: COLECCIÓN FIN DE AÑO.

 Versió en valencià traduïda per Gonzalo Pons Delgado en  ESTE ENLLAÇ 

Y para acabar este año tan lleno de acontecimientos no muy alegres, veremos cosas buenas: como han quedado unos cuantos edificios rehabilitados y puestos en valor, algunos estuvieron a punto de ser derribados después de estar cerrados y abandonados a su suerte por diversas causas durante muchos años, pero afortunadamente, han sido recuperados y a veces han cambiado tanto que es imposible reconocerlos, pero todos han tenido un tratamiento que los ha dejado estupendos y por eso nos alegramos mucho; no solo por sus propietarios o inquilinos sino por nuestra ciudad que gana en vistosidad e imagen urbana.

Y veamos como han quedado uno por uno. Hay muchos más, unos hace muy poco que han acabado sus obras y otros más tiempo, pero de momento veremos estos:

Este magnífico edificio que está en la C/José Gutiérrez Petén 29, de estilo modernista, ha estado abandonado, sucio y bastante deteriorado desde hace muchos años. Afortunadamente y según cuenta uno de sus propietarios: "llevaba más de 40 años vacio. La mayoría pertenecían a una promotora-constructora cuyo objetivo era derribarla, si sigue en pié se lo debemos al dueño del local donde ahora hay un gimnasio, nunca aceptó vender su local. Daba mucho miedo la estructura, el suelo, todo... Actualmente los 4 pisos tienen dueño y estamos rehabilitando la fachada con una ilusión que no imagináis!". Es evidente que las cosas se tienen que hacer con voluntad y cariño y estas personas, así lo han hecho. El comentario se hizo en facebook cuando aún estaban las obras en curso.

No he encontrado ni planos ni datos sobre su autoría ni promotor, pero su fecha aproximada es 1920. En las fotos vemos su estado anterior (de hecho son fotos de 2009).

Ficha del Catálogo donde figura el edificio y una vista durante las obras.

Y aquí tenemos al Edificio de La Equitativa de la C/Bailén 29 y Cándida Jimeno Gargallo 6, y su estado inicial.

 Ha sido recientemente pintado (las partes de revoco, la piedra no) imagen de su estado final. Sobre este magnífico edificio que no se ha querido catalogar, ya hablé en ESTE ARTÍCULO (es un enlace).

El siguiente es el situado en la Plaza de Los Luceros 7 y aquí tenemos su estado anterior.

En esta foto de Perfecto Arjones, de la Foguera de Alfonso el Sabio (que entonces plantaba en Luceros) vemos a la derecha, señalada por una flecha la casa anterior, sin el aumento de pisos de 1965.

Y es que solo tenía 4 plantas y se le añadieron otras 5 y ático según proyecto de Miguel López para Laura Caballero Robledo. Como han prohibido reproducir el plano original, os pongo un dibujo de la fachada actual resultado de aumentar las alturas y de reformarla poniendo terrazas uniendo los miradores, en vez de los balcones que tenía.

Durante las obras (bueno, en concreto en esta foto se ve como están subiendo la pancarta de anuncio de SK obras) en cuya web hablan de la intervención diciendo que: "La actuación consistía en la reparación de fisuraciones en fachada. En el inicio de los trabajos, se observó que el tabique salía al forjado, provocando las fisuraciones, y al demoler y descubrir la estructura, se mostró su deterioro y la necesidad de su reparación. Por todo ello, y a grandes rasgos, los trabajos realizados han consistido en la reparación de las fisuras en fachada, reparación de los cantos de forjado, cambio y colocación de los vierteaguas, dinteles, jambas y bajantes exteriores. Además, también se ha actuado puntualmente en el interior de alguna de las viviendas."

Así de bonito ha quedado el edificio.

Este caso ha sido una verdadera sorpresa: siempre me ha gustado esta casa situada en la C/Manuel Antón 21 y Campos Vassallo 58 y no he seguido su reforma, sino que de golpe cuando pasé por allí, vi lo bonita que había quedado pintada. También han restituido los persianeros que faltaban y esperemos que dure muchos años así de bien. La casa es en realidad resultado de una reforma parcial llevada a cabo en 1942, por la que se le tenía que aumentar dos plantas a la anterior, pero al final solo se le añadió una. Proyecto de Gabriel Penalva Asensi para D. Francisco Ferrández Vicens posiblemente para viviendas de alquiler (condición que creo conserva aún).

Yo creo que por este pequeño edificio de la C/Navas 42, nadie hubiera apostado por su salvación. Ha estado años con apariencia de abandono y de ello dan fe las diferentes fotos. Pero empezaron a restaurarlo (gracias Iñaki por avisar) y ha quedado así de bien, no exactamente igual que antes, han cambiado los recercados y los alféizares de las ventanas. En la segunda foto facilitada por Araceli Martínez Pineda, posiblemente de los años 50 (a la derecha se ve parcialmente el luminoso del Gran Hotel) ya está el edificio entre casas más antiguas que fueron desapareciendo paulatinamente y sustituidas por otras edificaciones.

Como siempre, lamentar que hayan decidido que no se puede publicar el material que tanto me ha costado encontrar: documentos y planos que explican la historia de nuestros edificios, ellos que tanto nos han acompañado en nuestra vida, que forman parte de nuestra memoria visual alicantina, pero tanto la Sra Archivera como el concejal D. Antonio Manresa, han decidido que no, que no se pueden ver, que solo lo pueden ver ellos y los elegidos que tengan tiempo de dejar su trabajo e ir a la sede del Archivo (Labradores 11) de 10 a 13h. a ver cosas. Y lo peor del caso es que luego se lamentan y dicen que "Es una pena que todavía haya alicantinos que desconocen lo que pueden encontrar en el Archivo Municipal (enlace al diario Información sobre una entrevista que concedió la Sra Archivera) y sin embargo, impiden que se divulgue en páginas como ésta, que no tiene otro interés que dar a conocer la cultura alicantina.

Pero como en este blog siempre miramos por el lector, aquí os dejo la signatura de los proyectos, por si decidís ir a verlos.

Edificio la Equitativa, Bailen 29, proyecto de Miguel López: Signatura 9999-183-26/0.

Edificio de Luceros 7, proyecto de Miguel López promovido por Dª Laura Caballero Robledo:

Signatura: 9999-520-3/0.

Edificio de Manuel Antón 21, proyecto de Gabriel Penalva Asensi para D. Francisco Ferrández:

Signatura: 9999-68-98/0.

Y para poner música, seguimos con la arqueología musical, porque nada más y nada menos que traigo "Doce cascabeles" exitazo en los años 50, compuesto por Ricardo Freire, Juan Solano y Basilio García que ha tenido decenas de versiones, de su creador Antonio Amaya y de Joselito, Manolo Escobar y  de Luis Mariano...

EN ALACANT, A MÉS DE STREET VIEW TENIM "SEA VIEW"

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 I segur que en altres llocs del món, no obstant això Google Maps és una increïble meravella que va perfeccionant-se al llarg del temps amb noves prestacions i maneres de vore les ciutats, monuments i fins entra dins d'ells, de les tendes, dels centres del poder (on els deixen, és clar) i molt més.

Però tornem a la terreta perquè aquí, en el nostre terme municipal, només he trobat una "sea view" que recorre la nostra platja del Postiguet des de Porta de la Mar, sobrepassa el Cocó i l'espigó i aplega fins al Tiro de Pichón. I tot gràcies a Sergey Ezovskiy que a bord de la seua embarcació recorre amb la seua càmera eixe trajecte, encara que també ha fet altres trajectes per la ciutat, arribant a on no ho fa el famós cotxe de Google.

Però com que l'altre dia preguntant en Facebook resulta que hi ha gent que no coneix este famosíssim programa, intentaré explicar molt, però que molt per damunt, la seua utilitat més immediata a través de les imàtgens.

Un dels paisatges que vorem sense necessitat de pujar a una embarcació.

Una volta obert el Google Maps, per mitjà de la roda del ratolí (parle de la versió per a PC, en altres dispositius canvia una mica) pots anar acostant la imatge en qualsevol lloc del món, fins a aplegar a la població que desitges vore, n'hi ha milers i milers.

Imaginem que vullc vore la frontera d'una casa en el c/ Girona, doncs ho posem en el buscador que hi ha dalt.

I amb el ninotet groc que hi ha baix a la dreta, ho sostenim amb el ratolí i s'obriran unes línies blaves que són les rutes per on ha passat el cotxe de Google i per tant on hi ha imàtgens. També existix la possibilitat de llevar anuncis i noms de carrers.

Arrosseguem i depositem el ninot en el carrer en el punt desitjat i podem girar en ambdós sentits per a vore els extrems del carrer i les fronteres d'una galta o de l'altra i avançar en un sentit o en l'altre seguint les fletxes. I fins aquí la "lliçó" no sé si suficient, per a algú que no ho haja usat mai, que seran pocs.

Però heus aquí que un dia, buscant una altra cosa, veig que hi ha una línia blava que solca la mar i bo, allà que vaig anar i em vaig trobar que este bon senyor havia fet un viatge pels seus mitjans per a oferir-nos unes vistes des de la mar de la nostra costa, recorregut que aquí vos oferisc a continuació.

Ja saps: amb el ratolí pots girar i obtindre una visió de 360º.

Entrant i eixint de l'istme que unix l'espigó amb la platja del Postiguet, sobrepassem el Cocó.

I avança per l'escullera de l'Estació de la Marina, darrere del mur està la continuació del passeig de Gómiz.

Voregem Isla Marina (al fons es veuen els dos desaigües del barranc de Bonhivern).

Balisa.

I arribem a la platja del Tiro de Pichón (de Santa Anna, a on segons em conta Arturo va estar l'embarcador del mateix nom que donava servici a La Británica) on acaba el recorregut.

Girant amb el ratolí, veem a l'autor d'estes imàtgens en la seua canoa i amb una xicoteta excepció: en el seu casc du un anunci de la seua empresa. Com que este és un blog sense publicitat, doncs l'he pixelat.
Agraïsc a Sergey la seua labor i l'anime a continuar fent el mateix: mostrar-nos coses de la ciutat des d'un altre punt de vista.
I cançons amb temàtica marina n'hi ha a muntonades, però potser cap com este "Mediterráneo" del mestre Joan Manuel Serrat.