Totes valencianes (de València). Una multitud de caretes ens observen pel nostre passeig per València, una ciutat que ha segut molt rica des.de fa molts segles, unes vegades per motius propis i altres no. L'agricultura, la seda, i posteriorment l'industria associada o no a elles, han segut el motor de la capitalitat de una província i d'una regió geogràfica (qüestió que també ha segut motiu de captació de diners). I els diners han propiciat que la construcció d'edificis públics o privats haja segut d'alt nivell i moltes voltes, amb una gran ornamentació, amb profussió de caretes, motius vegetals i moltes més coses.
I ací teníu unes fotetes, de alguns detalls del passeig que vaig fer l'altre dia per València:
Gàrgola a la Torre dels Serrans.
Caretes de ciment, de fusta...
Edifici de Correus: per terra, per mar...
Companyia de segurs justa (supose).
Remat d'un edifici al C/Sant Vicent.
Amimales i figura humana amb ouets a la Llotja.
Vaqueta protestant al Mercat de Colon.
Plaça de l'Ajuntament.
Motius a la Torre dels Serrans.
Lemming original del joc i figureta xicoteta al C/Bolsería.
I tenim música, clar que sí. I ja que parlem de caretes, es tracta del mundialment famós Cheek to cheek , cançó del nord-americà Irvin Berlin cantada a la pel·lícula de 1935 Top Hat per Fred Astaire i que balla en una escena amb la seua parella més famosa: Ginger Rogers.
¿Cámara nueva, ojo nuevo, dedo nuevo...? No sé qué será, pero estás haciendo cada foto "que quita er sentío". He disfrutado con todas y cada una; entre la calidad de las fotos y que son de mi ciudad favorita... gracias, Paco.
ResponderEliminarGracias a ti, pero no: la cámara es la misma...
ResponderEliminarT'ha faltat una figura que hi ha a la façana de la Llotja, que és molt bonica. Es un home follant-se la paret jajajaja
ResponderEliminarLo referido a Alicante en castellano y lo referido a Valencia... en valenciano, como debe de ser.
ResponderEliminarPropi d'una classe fresqueta sobre arquitectura i història de l'art. La música, com sempre, em "pirra", EKK
ResponderEliminarÉs veritat Carles, molt famosa, però feia massa calor i vam entrar correguent a l'ombra, jajaa. Anónimo: ha segut qüestió de temps.
ResponderEliminarGràcies Enrique, tu sempre tan amable!!!
ti a faltat la carete de Rita.
ResponderEliminarChulísimas las fotos.
ResponderEliminarMe ha llamado la atención la de la cabeza de hombre al que le salen unas hojas. Es lo que se denomina en Gran Bretaña "greenman", que no sabía yo que hubiera por estas tierras. Aparece en muchas catedrales medievales e incluso viviendas
Un abrazo
Anónimo: Rita em va dir que el seu assessor d'imatge estaba de vacances i fins que no tornara no podia traure res d'ella.
ResponderEliminarLiuva: pues muchas gracias, no lo sabía. La verdad es que también me llamó la atención.