EDIFICIS INVISIBLES (3) MESTRE MARQUÉS 69 I 80

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Els dos són similars, molt semblants, i molt pròxims en el temps i en la distància ja que estan en el mateix carrer: Mestre Marqués, un en el 80/General Marvá 29 i l'altre en el 69/Josep Maria Py 9. Ambdós presumptament obra del mateix arquitecte (Francisco Fajardo), els dos tenien en un principi planta baixa i pis, amb cobertes de teula plana i volades de socarrats tan típiques de la nostra arquitectura de 1925-35, però que al llarg del temps han anat patint modificacions. El que més alteracions ha patit és el 80, ja que se li va afegir un pis i es va escapçar el bonic remat del mirador de la cantonada, a més que s'han obert buits en planta baixa, cosa tan corrent en estos casos. No obstant això, es va rehabilitar no fa molt i es van deixar les fronteres en bon estat i pel que pareix té tots els locals i habitatges en ús.

A l'esquerra d'esta foto s'observa la casa en el seu estat original.

L'altra casa és el contrari: està pràcticament inalterada des de la seua construcció, a falta de saber si eixos balcons (que potser són més propis del moviment modern, amb el qual va coincidir durant la seua execució) es van construir o reformar en obra o el seu afegiment va ser posterior.

Josep Maria Py 9, Mestre Marqués 69.

Es conserva el revestiment en perfecte estat (tret de parts concretes), la fusteria de portes i finestres (quasi intacta), els buits, els socarrats i, excepte eixes persianes de plàstic del mirador, tot de l'època. Però té falta d'una urgent restauració, la falta de manteniment i les inclemències del temps fan que, almenys a la vista, el seu estat no siga l'adequat. Si no fora per la bambolla immobiliària, diria que a esta bonica (sí que és bonica, encara que coste vore-ho) casa grisa blavenca li queda poc de temps...
Vos pose uns quants detalls d'ambdós edificis:

Balcó doble, porta d'entrada, volada amb socarrats i mènsula del mirador de Mestre Marqués 80.

Detalls de Josep Maria Py 9, Mestre Marqués 69.

Jo sempre advoque per la conservació i restauració dels edificis de tots els temps, però clar: és molt més barat (i molt més rendible en el moment) derrocar-los que restaurar-los. Però la ciutat va perdent elements que li són propis (no és gens freqüent vore esta classe d'edificacions fora d'Alacant) i això s'ha d'evitar.
Com que esta classe d'entrades són un intent que vegem les virtuts i qualitats d'edificis aparentment ruïnosos i en este cas la segona casa és la preocupant protagonista, la música estarà dedicada a ella, i més concretament al seu color gris (quasi amb un tint blavenc), i que ens du el cantant nord-americà Vic Dana, que va versionar en 1963 una cançó de 15 anys arrere titulada "Red Roses for a Blue Lady" amb la seua melodiosa veu i amb uns arranjaments i orquestracions del genial Bert Kaempfert.