UNA OBRA, UNA OBRAA! 24: L'HOTEL CINEMATOGRÀFIC

Article d'Elkiko traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Bo, diguem que és un hotel temàtic, decorat amb múltiples referències inspirades en pel·lícules, actors, Hollywood i fins Cinecittà, és a dir: del cinema en general, de fet es diu "DormirDcine" i deu al·ludir a eixa decoració i també al fet que es dorm molt bé que és el que es pretén en un hotel (bo i altres coses, ja m'entenen). Està situat en el c/ Gravina 5 i Sant Elm 3 i 5 i és el resultat de la unió de dos parcel·les de 123 i 129 m² i d'un hotel ja construït i també renovat (el Gravina 5) que al seu torn ocupa un terreny de 121 m² al qual s'ha unit el nou edifici. Tot això dona com a resultat un nou establiment de tres estreles que segons l'empresa té "57 cooltural rooms" i és "l'hotel més original i divertit en el cor d'Alacant". Per descomptat més cèntric impossible i sí, pareix divertit a més i supose que amb tots els avanços de la tecnologia i amb piscina en el seu terrat! (foto al final). Bo, vegem perquè durant aproximadament dos anys ha estat en obres i com sempre, el teu blog de capçalera et porta el procés...

Estat final de la fatxada del c/ Sant Elm.

Estat i aspecte anterior de l'hotel prèviament existent.

Diverses fases de la construcció, des d'agost de 2019 fins a juny de 2021 (aproximadament).

Entrant el mobiliari.

King Kong, Marilyn, Frank Sinatra i fins la Dolce Vita (entre molts altres) decoren corredors, salons, habitacions... Imàtgens extretes de Booking.com.

Fatxada actual del c/ Gravina 5.

I la imatge més impactant la deixe per al final: la piscina i les cúpules de la Casa de Carbonell juntes en una foto. Imatge extreta de Booking.com.
Bo, doncs com sempre molta felicitat a tot aquell que s'hostatge en este i altres hotels de la ciutat, que descansen, es divertisquen i que tinguen una feliç estada.
I tractant-se de cinema, la música que puc posar és quasi infinita, però me n'aniré a un número d'una d'eixes obres mestres de Hollywood. Es tracta de "Silk Stockings" de 1957 que aquí es va titular "La bella de Moscú" protagonitzada per Fred Astaire i Cyd Charisse, versió de la magnífica Ninotchka (que era Greta Garbo) i dirigides per Robert Mamoulian i Ernst Lubitsch respectivament. De l'argument i el seu tint propagandístic no parlaré, però ambdós són unes estupendes comèdies i la música de Cole Porter fa que la versió de 1957 també siga una obra mestra. I en ella hi ha este "Stereophonic Sound" cantada i ballada per Fred Astaire i Janis Paige i gravada en un espectacular so estereofònic que es pot apreciar amb uns bons auriculars, és clar...