miércoles, 30 de junio de 2021

COM A NOU 130: L’EDIFICI DEL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Sí, ja sé que Banesto no existix com a tal, el gegant Santander ha absorbit, comprat, fusionat i altres termes empresarials este banc (com el Popular, Central, Hispanoamericano, etc...) però al seu balcó principal de la primera planta continuen lluint les lletres "BEC" i així el porte.
No és la primera volta que parle de l'edifici, perquè a este article APERTURA DE LA RAMBLA III: EL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO on vos vaig parlar de l'obertura de la Rambla cap al sud (i encara falta per parlar del seu veí més famós; el Gran Sol) i a eixe article vos vaig contar moltes coses, entre elles que és un projecte de 1949 de Juan Vidal Ramos i de Julio Ruiz Olmos i fins vos vaig posar uns plànols de fronteres originals (cosa que ara no puc fer perquè l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant, on estan depositats eixos plànols, m'ho prohibix) però bo, el cas és que es necessitava una rehabilitació de la façana i així s'ha fet, canviant el color i ha quedat la mar de xulo. Vos pose fotos de l'abans, del després i del mentrestant.
Una de les peculiaritats de la casa és esta Santa Faç de què vos parle (amb foto històrica perquè és més antiga que la construcció) al final de l'article. Espere que el fanalet tinga llum algun dia, que ja sabem que encara que les tarifes elèctriques han pujat una led consumix poquíssim i hi ha molta gent que vol vore-la des del Portal d'Elx.
Estat anterior de l'edifici (fotos del meu arxiu).
Fitxa del catàleg, però l'edifici és de 1949, no de 1905.
 Durant les obres de les fronteres (octubre 2020-març 2021, dates aproximades).
Resultat final de l'actuació.
I tractes són tractes: l'anterior Santa Faç, que estava situada al mateix lloc que ara, però... a la façana del Banco de España que estava ubicat a eixe indret. Quan es va traslladar a la seua seu actual uns metres més cap amunt de la Rambla, l'edifici va ser comprat pel Banco Español de Crédito per a edificar l'actual ja amb les noves alineacions. La foto va ser pujada a la pàgina de Facebook "El nostre Alacant d'antany" per Rafael Sellers (moltes gràcies) fa set anys i, com sempre, els comentaris d'una foto són font de dades sobre esta, perquè allí ens assabentem que la ubicació no és capritxosa, possiblement estava (si no esta, una altra reproducció) sobre la porta del... Portal d'Elx. I també el Sr. Recio Guarinos ens va informar que "Banesto va firmar un acord amb el Bisbat, en el qual es comprometia a mantindre la imatge mentres estiguera el banc, quan es va restaurar la frontera es varen trobar baix de la pintura a l’oli els documents, que varen ser ratificats i posats de nou al lloc". Evidentment el banc no existix, però el seu successor assumix les obligacions. Dic jo.
I és clar, hi ha música i tractant-se d'un banc, parlem de diners i els diners mouen el món (a més d'altres motors, és clar) així que vos pose la famosíssima actuació de Liza Minnelli i Joel Grey a Cabaret que amb la cançó "Money makes the world go round" de John Kander / Fred Ebb confirmen l'assumpte.

lunes, 28 de junio de 2021

COMO NUEVO 130: EL EDIFICIO DEL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO.

 Versió en valencià en  ESTE ENLLAÇ 

Sí, ya sé que Banesto no existe como tal, el gigante Santander ha absorbido, comprado, fusionado y demás términos empresariales este banco (como el Popular, Central, Hispanoamericano, etc...) pero en su balcón principal de la primera planta siguen luciendo las letras "BEC" y así lo traigo.

No es la primera vez que hablo del edificio, porque en este artículo APERTURA DE LA RAMBLA III: EL BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO donde os hablé de la apertura de la Rambla hacia el sur (y aún falta por hablar de su vecino más famoso; el Gran Sol) y en ese artículo os conté muchas cosas, entre ellas que es un proyecto de 1949 de Juan Vidal Ramos y de Julio Ruíz Olmos y hasta os puse unos planos de fachada originales (cosa que ahora no puedo hacer porque el Archivo Municipal del Ayuntamiento de Alicante donde están depositados esos planos, me lo prohíbe) pero bueno, el caso es que se necesitaba una rehabilitación de la fachada y así se ha hecho, cambiando el color y ha quedado la mar de chulo. Os pongo fotos del antes, del después y del mientras.

Una de las peculiaridades de la casa es esta Santa Faz de la que os hablo (con foto histórica porque es más antigua que la construcción) al final del artículo. Espero que el farolito tenga luz algún día que ya sabemos que aunque las tarifas eléctricas han subido, una led consume poquísimo y hay mucha gente que quiere verla desde el Portal d'Elx.


Estado anterior del edificio (fotos de mi archivo).
Ficha del catálogo, pero el edificio es de 1949, no de 1905.



Durante las obras de las fachadas (octubre 2020-marzo 2021, fechas aproximadas).

Resultado final de la actuación.

Y lo prometido es deuda: la anterior Santa Faz que estaba situada en el mismo sitio que ahora, pero...en la fachada del Banco de España que estaba ubicado en ese lugar. Cuando se trasladó a su actual sede unos metros más hacia arriba de la Rambla, el edificio fue comprado por el Banco Español de Crédito para edificar el actual ya con las nuevas alineaciones. La foto fue subida a la página de Facebook "El nostre Alacant d'antany" por Rafael Sellers (moltes gràcies) hace siete años y como siempre, los comentarios de una foto, son fuente de datos sobre la misma, porque allí nos enteramos que la ubicación no es caprichosa, posiblemente estuviera (si no ésta, otra reproducción) sobre la puerta del...Portal d'Elx. Y también el Sr. Recio Guarinos, nos informó de que "Banesto firmó un acuerdo con el Obispado, en el que se comprometía a mantener la imagen mientras estuviese el banco, cuando se restauró la fachada se encontraron tras la pintura (oleo) los documentos, que fueron ratificados y puestos de nuevo en el sitio." Evidentemente el banco no existe, pero su sucesor asume las obligaciones. Digo yo.
Y claro, hay música y tratándose de un banco, hablamos de dinero y el dinero mueve el mundo (además de otros motores, claro) así que os pongo la famosísima actuación de Liza Minnelli y Joel Grey en Cabaret que con la canción "Money makes the world go round" de John Kander / Fred Ebb confirman el asunto.












viernes, 18 de junio de 2021

CINEMA IDEAL: LES PORTES DE LA VERGONYA*

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 Bo, parle de les portes mamarratxejades per desaprensius que sumixen l'únic cinema clàssic quasi centenari que ens queda i l'entorn en una vergonya suprema. Bo, en realitat tot l'assumpte de l'Ideal en si és vergonyós, perquè des de fa anys, des que es va tancar, l'edifici ha anat degradant-se pel lògic pas del temps i també pels derrocaments que es varen dur a terme al seu interior, sense control, a pesar de ser un edifici catalogat. Només en 2008 se li va donar una mà de pintura, després no res, portes i reixes trencats, rates i gats per onsevol, brutícia i abandó. Però no només això, sinó que l'últim, el més recent, és la també vergonyosa multa que es va posar a uns quants membres de la plataforma "Salvem l'Ideal" per intentar tapar eixes pintades, és a dir: no a la propietat de l'edifici per tindre'l brut i descuidat, sinó a les persones que, anant molt enlerta, varen intentar eliminar-les. N'hi ha més informació al vídeo i al testimoni que hi ha al final de l'article.
Vista de les quatre portes de l'av. Constitució "artísticament decorades". Així estaven quan se'ls va posar la multa de 260 euros a cadascú quan intentaven llevar els grafitis i així estan ara, igual d'empastifades que fa nou mesos.
Portes del c/ Artillers per on es pujava al "galliner" (una escalada sublim). Se salva l'última que, encara que està trencadeta, almenys no té una massacre a l'oli.
Fitxa del Catàleg. En ella només es contempla l'exterior, de l'interior diu que ha sigut demolit.
I a continuació vos pose unes fotos significatives del cinema. N'hi ha moltes més, però totes no caben.
Anys 50: l'edifici encara no havia perdut tots els seus pinacles ni els fanals.
Anunci d'un dels millors musicals de la història: "Mary Poppins" en 1967 a les parets del veí cinema Capitol, de la mateixa empresa i derrocat als anys 70. I un dels meus records més calorosos de la meua infància amb el cinema atapeït, hivern, calefacció al màxim, abric sobre la falda, puaaag.
Any 1995. Preciosa foto de Carles Vela.
Foto gentilesa de Francisco González: obres interiors a mitjans dels anys 2000.
Fotos en 2008 just abans de la rehabilitació de les fronteres i en 2015, respectivament.
Foto de l'interior a mig derrocar i podem vore clarament les seues famoses columnes i encara els aparatosament grans condicionadors d'aire que tant de soroll feien, a la primera planta a l'esquerra i al "galliner" a la dreta. Gentilesa de Francisco González.
Estes magnífiques (i terribles) fotos d'Álex Domínguez pertanyen a la galeria fotogràfica (es recomana vore-la, és gratis) d'ESTA NOTÍCIA on s'explica la visita de tècnics i personal municipal i de la Generalitat per a decidir la catalogació de l'edifici com a possible BIC. Vos pose un fragment de l'article: "Nou del matí, avinguda de la Constitució d'Alacant. Tres grups atomitzats esperen a escassos metres de l'Ideal: un de format per tècnics de l'Ajuntament, un altre pels de Conselleria de Cultura i un tercer amb els propietaris de l'edifici i un representant de la promotora -Baraka- que projecta un hotel sobre l'antic cinema". Mala barraca...
Els meus agraïments (per ordre d'aparició) a Francisco González, a Álex Domínguez, al Diario Información i a Gonzalo Pons Delgado pel seu vídeo que pose a continuació on ix també ell durant uns segons i que és una gravació de pantalla de l'Informatiu d'À punt del dia 26-5-2021 i que substituïx l'habitual vídeo musical que corona els meus articles.
*Testimoni de Gonzalo Pons Delgado: "El 4 de setembre de 2020 vàrem anar de vesprada a tapar els grafitis, a manera de performance per a denunciar l'abandó del cinema per part dels propietaris i l'administració. Vàrem posar cinta de pintor i una manta en terra per a no tacar. A més a més, vàrem apegar a les parets del cinema tres adhesius de mida DIN A4 amb el logo de la plataforma, que volíem llevar en acabar. Una parella de persones de trenta anys va vindre i ens va increpar per pintar les portes d'un edifici que no era de la nostra propietat. Varen etzibar que eren amics dels propietaris i varen cridar a la policia. La policia ens va fer fotos als DNIs i cinc mesos després ens varen començar a aplegar les multes. 260 € per 'hacer pintadas y pegar carteles'. Algunes multes varen arribar molt ràpid i altres varen tardar uns mesos (encara que es varen signar totes al mateix temps)".

martes, 15 de junio de 2021

CINE IDEAL: LAS PUERTAS DE LA VERGÜENZA.

 Versió en valencià, traduïda per Gonzalo Pons Delgado en ESTE ENLLAÇ

Bueno, hablo de las puertas mamarracheadas por desaprensivos que sumen al único cine clásico casi centenario que nos queda y al entorno a una vergüenza suprema. Bueno, en realidad todo el asunto del Ideal en sí es bochornoso, porque desde hace años, desde que se cerró, el edificio ha ido degradándose por el lógico paso del tiempo y también por los derribos que se llevaron a cabo en su interior, sin control, a pesar de ser un edificio catalogado. Solo en 2008 se le dio una mano de pintura, después nada, puertas y verjas rotas, ratas y gatos por doquier, suciedad y abandono. Pero no solo eso, sino que lo último, lo más reciente, es la también vergonzosa multa que se puso a varios miembros de la Plataforma "Salvem l'Ideal" por intentar tapar esas pintadas, es decir: no a la propiedad del edificio por tenerlo sucio y descuidado, sino a las personas que con todo el cuidado intentaron eliminarlas.

A continuación os transcribo un fragmento muy breve (es para suscriptores) de la noticia que podéis leer AQUÍ :"hace nueve meses que decidieron realizar una especie de performance que sirviera a un tiempo para reclamar que el Ayuntamiento hiciera su trabajo con un edificio protegido, el antiguo cine Ideal, y también para tratar de recuperar en alguna forma el entorno del Teatro Principal y la antigua Casa de Socorro, afeados desde hacía semanas con unos grafiti «nada artísticos», como apunta la arquitecta y portavoz de la plataforma Salvem l’Ideal, Ane Ferreiro. La idea era, -cuentan como una sola voz- pintar las cuatro puertas del antiguo cine Ideal para dejarlas lo más iguales posibles. «Fuimos muy profesionales, trajimos una manta para tapar suelo y no manchar, y encintamos las puertas alrededor porque nuestra intención es cuidar el patrimonio», añade Ferreiro" .El resto lo podéis ver en el vídeo que hay al final del artículo.





Vista de las cuatro puertas de la Avda de la Constitución "artísticamente decoradas" Así estaban cuando se les puso la multa de 260 euros a cada uno cuando intentaban quitar los grafitis y así están ahora, igual de pintarrajeadas que hace nueve meses.


Puertas de la C/Artilleros por donde se subía al "gallinero" (una escalada sublime). Se salva la última que aunque está rotita, por lo menos no tiene una masacre al óleo.
Ficha del Catálogo. En ella solo se contempla el exterior, del interior dice que ha sido demolido.
Y a continuación os pongo unas fotos significativas del cine. Hay muchas más, pero todas no caben.

Años 50: el edificio aún no había perdido todos sus pináculos ni las farolas.
Anuncio de uno de los mejores musicales de la historia: "Mary Poppins" en 1967 en las paredes del vecino Cine Capitol, de la misma empresa y derribado en los años 70. Y uno de mis recuerdos más calurosos de mi infancia con el cine repleto, invierno, calefacción a tope, abrigo sobre el regazo, puaaag.

Año 1995. Preciosa foto de Carles Vela.

Foto gentileza de Francisco González: obras interiores a mediados de los años 2000.

Fotos en 2008 justo antes de la rehabilitación de la fachada y en 2015, respectivamente.
Foto del interior a medio derribar y podemos ver claramente sus famosas columnas y aún los aparatosamente grandes acondicionadores de aire que tanto ruido hacían, en la primera planta a la izquierda y en el "gallinero" a la derecha. Gentileza de Francisco González.


Estas magníficas (y terribles) fotos de Álex Dominguez pertenecen a la galería fotográfica (se recomienda verla, es gratis) de ESTA NOTICIA donde se explica la visita de técnicos y personal municipal y de la Generalitat para decidir la catalogación del edificio como posible BIC. Os pongo un fragmento del artículo: "Nueve de la mañana, avenida de la Constitución de Alicante. Tres grupos atomizados esperan a escasos metros del Ideal: uno formado por técnicos del Ayuntamiento, otro por los de Conselleria de Cultura y un tercero con los dueños del edificio y un representante de la promotora -Baraka- que proyecta un hotel sobre el antiguo cine". Mala barraca...
Mis agradecimientos (por orden de aparición) al Diario Información, a Francisco González, a Álex Domínguez y a Gonzalo Pons Delgado por su video que pongo a continuación en el que sale también él durante unos segundos y que es una grabación de pantalla del Informatiu de À punt del día 26-5-2021. y que sustituye al habitual vídeo musical que corona mis artículos.