COM A NOUS 129: DIVERSES ÈPOQUES, DIVERSOS ESTILS...

Article d'ELKIKO traduït al valencià per Gonzalo Pons Delgado. Versión en castellano en ESTE ENLACE

 És a dir, que és un "mix" com es diu ara, perquè a la llista dels edificis rehabilitats que vos porte hui hi ha de tot, però que tenen com a denominador comú que estan ací a la nostra ciutat i que amb els treballs que s'han fet en ells a més de deixar-los estupends, se'ls ha allargat la vida útil uns anys més, no oblidem que d'això va la cosa, que a més d'embellir, també es protegix l'edificació. I naturalment també millora la ciutat en si. Però vegem-los tots:

Edifici de 1905 amb façana al c/ Sant Isidre 4 (antic carrer de la Brossa, ignore el perquè d'eixe nom, però d'a xavo) i Sant Andreu 10. Al plànol de petició de llicència (de l'A.M.A. gentilesa de Gonzalo Pons Delgado) veiem que el seu titular va ser Bautista Gomis Seva i l'arquitecte Juan V. Santafé. Està catalogat i se li ha donat un curiós color morat a la façana, un poc alié a allò que històricament es va fer a la nostra ciutat, potser l'anterior color almànguena era més autèntic, però la veritat és que ha quedat molt bonic, xocant, però bonic.

Elegantíssim edifici al c/ Sant Vicent 46 d'espaiosos habitatges de luxosa façana. La combinació entre la fusta fosca dels sostres de les terrasses junt amb la pedra dels fronts de forjat és una combinació encertada i que ara, en els treballs, ha sigut modificada. Com a plus, destacar que cap veí ha envidrat el seu balcó ni ha alterat res de significatiu a la façana. El projecte de l'edifici és de l'arquitecte Juan Antonio Jordá Juan de 1966. A.M.A.

Per acabar, el més modern de tots els edificis, datat en 1978 i situat a l’Av. del Mestre Alonso 136, 138 i 140, semblant numeració és pel fet que en el seu moment es varen unir tres casetes per a obtindre el solar. Respecte a la rehabilitació de la façana, destacar que el temps ha rectificat el que es deia en aquells anys de la rajola de cara vista: "és per a sempre, com més ploga, més neta estarà" i en este cas segons sembla no ha sigut així i al final s'ha acabat... pintant damunt. Bo, doncs així serà.

Este xicotet edifici del c/ Sant Francesc 32 (Sagasta, dels Esclata-sangs, com vostés preferisquen) amb façana també a Baró de Finestrat 27, ha diferenciat les seues dos façanes quant a tractament de color. El projecte és de Miguel López González de 1964 i al plànol es reflectix fidelment la diferència de cotes existent. A.M.A.

No és la primera volta que parle d'este bell edifici de l'Av. de l'Estació 14, perquè ja es va fer una rehabilitació de la seua façana fa solament un parell d'anys com ja vaig publicar a ESTA ENTRADA encara que com vaig dir aleshores es va fer a mitges, només la façana. Pel que sembla ara s'ha rehabilitat integralment i, afortunadament, s'ha respectat la porta original, encara que no la façana de la planta baixa que tenia (o té, no ho sé) un bonic sòcol de pedra i elements de l'època en què se li varen afegir tres plantes sota projecte de Juan Vidal Ramos i Julio Ruiz Olmos en 1945 i que han desaparegut davall d'uns panells negres, que això sí, han ocultat el manoll de cables de tota classe que la travessaven. Plànol de l'A.M.A.

L'edifici que el "ARMA D'AVIACIÓ-3a REGIÓ AÈRIA-AERÒDROM DE RABASSA" va comanar a l'arquitecte Félix de Azúa (autor entre altres, del pont que acaben de derrocar al castell de Sant Ferran) per a un allotjament de Caps i Oficials de l'Exèrcit de l'Aire en 1947 a este privilegiat emplaçament de l'Esplanada 14 i Sant Ferran 27, uns luxosíssims i grans pisos al nostre principal passeig, amb unes vistes extraordinàries i que segur que varen ser adjudicats als empleats més excel·lents. Encara que el projecte és de 1947, sobre la seua entrada, lluïx la data de 1952 i la façana no és exactament la mateixa. Té un àtic afegit que desfigura prou la casa, supose (és una teoria meua) que en el seu moment seria l'habitatge del porter. Atés que a la intervenció no s'ha alterat la façana ni els seus colors, he cregut interessant posar part de la documentació que es va presentar en el seu moment per a la llicència d'obra i que és de l'A.M.A.

Per acabar, el més modern de tots els edificis, datat en 1978 i situat a l'Av. del Mestre Alonso 136, 138 i 140, semblant numeració és pel fet que en el seu moment es varen unir tres casetes per a obtindre el solar. Respecte a la rehabilitació de la façana, destacar que el temps ha rectificat el que es deia en aquells anys de la rajola de cara vista: "és per a sempre, com més ploga, més neta estarà" i en este cas segons sembla no ha sigut així i al final s'ha acabat... pintant damunt. Bo, doncs així serà.

Els plànols han sigut consultats a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alacant.

I este últim edifici amb data (segons Cadastre) de 1978, segur que es va projectar abans, en 1977 o quasi. I just en eixe any, el grup Boney M va fer una magnífica versió del tema "Love for sale" composició del geni Cole Porter de l'any 1930 i que ha sigut versionat una i mil voltes per Billie Holiday, Aretha Franklin, Astrud Gilberto, etc., etc.